On?

On has amagat l’esguard de la lluna?

on has ocultat la seva mirada?

aquella que posa en mi la cordura…

i dóna sentit a les meves paraules.

On has guardat la seva llum d’escuma?

On has soterrat les seves besades?

aquelles que venien d’una en una

i s’emportaven la meva frisança.

Sento que el seu caliu ja no em sopluja,

i no em conforten les seves moixaines

em deixen la pell ben sema i eixuta

s’emporten els somnis de pols de fades…

Per què has dut  aquesta lluna feixuga…

que carrega de plom les meves ales?

Àngels de la Torre Vidal ©

Standard

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s